Con la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) com a organitzadora de la trobada, els òrgans de garantia de la transparència de tot el país s'han donat cita durant dues jornades, el 4 i 5 de juny, per a debatre, compartir experiències i continuar reforçant la col·laboració institucional per a impulsar la transparència i el dret d'accés a la informació pública.

En la seua intervenció, la presidenta del CTBG va recordar que la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern va ser concebuda per a garantir l'accés a documents, però ha d'afrontar hui sol·licituds que tenen per objecte algorismes, codi font, models de decisió automatitzada i sistemes d'intel·ligència artificial utilitzats per les administracions públiques en l'adopció de decisions que afecten directament dels ciutadans.

Campos considera essencial abordar dos fronts irrenunciables. D'una banda, aprofitar el potencial de la IA com a eina de treball per als òrgans garants de la transparència, sense que esta substituïsca en cap cas el treball de les persones que instruïxen els expedients, sinó com a ajuda per a automatitzar tasques com la classificació de reclamacions, l'avaluació contínua de portals de transparència o configurar assistents de resolució entrenats sobre la doctrina pròpia dels òrgans transparents. “No per a substituir a l'instructor, sinó perquè cap precedent rellevant quede sense revisar i la coherència doctrinal siga real, no aspiracional”, va afirmar.

D'altra banda, al seu judici és imprescindible definir l'abast que ha de tindre la transparència de la IA. “Quan l'Administració usa un algorisme per a prendre decisions sobre ciutadans, per a adjudicar una ajuda o donar suport al procés de decisió, el dret d'accés no desapareix pel fet que la informació estiga en codi font, en un algorisme o en una aplicació informàtica”, va incidir, i ha de fer-se una lectura integradora de la LTAIBG amb el Reglament d'Intel·ligència Artificial de la Unió Europea (2024/1689), d'aplicació plena des d'agost de 2026, i amb l'article 22 del Reglamento General de Protección de Datos.

“És necessari aclarir si la documentació tècnica que el Reglament europeu de IA exigeix per als sistemes d'alt risc —entre els quals s'inclouen els utilitzats en la gestió de prestacions socials, l'ocupació pública, l'administració de justícia i la gestió de migracions— constituïx informació pública accessible sota la LTAIBG”. “Toca revisar el test del mal en clau tecnològica. Restringir l'accés al codi d'un sistema que pren decisions sobre ciutadans pot ser, en si mateix, el major mal possible a l'interés públic”, va incidir.

En eixe sentit, va avançar que el Consell de Transparència i Bon Govern treballarà en l'elaboració d'un criteri interpretatiu que distingisca codi font, documentació funcional i explicació de resultats, amb un test del mal diferenciat per a cada nivell. Va proposar també un projecte pilot d'aplicació de la IA a la gestió de la transparència i la col·laboració de tots els òrgans garants, l'estatal i els autonòmics, per a treballar en xarxa i construir una doctrina comuna sobre transparència algorítmica.

La COTAI es va constituir al maig de 2025, com a entitat, sense personalitat jurídica, de col·laboració horitzontal integrada pel Consell i els òrgans autonòmics de supervisió en matèria de transparència, amb una presidència rotatòria anual.

Presideix en 2026 la COTAI la GAIP, la presidenta de la qual, Iolanda Pineda Balló, va destacar en la inauguració de les jornades a Barcelona l'oportunitat que esta trobada suposa per a “contrastar punts de vista, debatre sobre els reptes que afrontem i construir respostes comunes o consensuar les discrepàncies”. Pineda va recordar el paper clau que exerceixen els consells i comissionats de transparència per a “reforçar la qualitat democràtica i la confiança de la ciutadania en els poders públics”.

Durante la trobada, que conclou hui, els participants han posat en relleu, entre altres assumptes, la necessitat de comptar mecanismes que permeten reforçar el compliment de les seues resolucions, com a instruments coercitius i de sanció, i la seua preocupació per l'augment progressiu de les reclamacions, sense una major dotació de recursos humans als òrgans de garantia, escassos i limitats ja en el context actual.