Un ciutadà va presentar una sol·licitud d'informació davant el MINISTERI D'ASSUMPTES ECONÒMICS I TRANSFORMACIÓ DIGITAL, sol·licitant accés al deute actual que tenen Cuba i Veneçuela cap a Espanya, així com les renegociacions, condonacions de deute i interessos i reestructuracions d'aquest deute hagudes des del 2004 fins al moment present, juntament amb els informes i els expedients administratius corresponents.
L'Administració va denegar l'accés per silenci administratiu i, en fase de reclamació, va entregar al reclamant part de la informació, denegant la resta atés que, estima, resulta d'aplicació el límit de l'articule 14.1.c), relatiu a les relacions exteriors.
Presentada reclamació, el Consell de Transparència i Bon Govern la va estimar, sota el fonament que la configuració del marc jurídic de la gestió del deute extern es fonamenta, entre altres, en el principi de transparència concebut com un dels principis rectors de la política espanyola en la matèria, que troba projecció concreta en el procediment de rendició de comptes davant les Corts Generals. A aquest efecte, és públic l'acord del Club de París de 2015 que va perdonar 8.500 milions dels 11.100 milions de dòlars del deute sobirà que Cuba va deixar de pagar en 1986, més els càrrecs. No s'aplica el limite invocat.
El Tribunal Suprem ha admés a tràmit el recurs de cassació presentat pel Consell de Transparència i Bon Govern enfront de la sentència de l'Audiència Nacional que revoca la seua resolució.
En el seu acte d'admissió, el Tribunal Suprem ha declarat que la qüestió plantejada en el recurs que presenta interés cassacional objectiu per a la formació de la jurisprudència consisteix a determinar si el límit de l'article 14.1, apartat c), de la LTAIBG, relatiu a les relacions exteriors, permet denegar l'accés al contingut de les actes en les sessions del Club de París per recollir esments sobre les raons per les quals s'admet les unes o les altres condonacions de deutes i d'acords que afecten de la política exterior del país.
