Recurrent: ADIF/Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible
Resolució recorreguda: R CTBG 0496/2025
En exercici del dret d'accés a la informació pública, es va sol·licitar a ADIF/MINISTERI DE TRANSPORTS I MOBILITAT SOSTENIBLE, l'accés a informació sobre incidències en la línia de ferrocarril d'alta velocitat entre la Corunya i Vigo des de l'1 de setembre de 2023.
L'entitat requerida va denegar la informació en aplicació del límit contemplat en l'article 14.1.h) LTAIBG, i subsidiàriament al·lega la concurrència de la causa d'inadmissió prevista en l'article 18.1.e) LTAIBG. En el tràmit d'al·legacions afig la invocació de l'article 13 LTAIBG per no existència de la informació, així com la causa d'inadmissió de l'article 18.1.c) LTAIBG, esmentant que seria necessària una quantitat ingent de recursos per a entregar la informació sol·licitada.
El Consell estima la reclamació assenyalant, de forma resumida, el següent:
ADIF no aporta cap fonament sobre l'aplicació del que es disposa en l'article 18.1.c) LTAIBG i tampoc es considera admissible l'al·legació de l'article 13 LTAIBG perquè el reclamant ha deixat oberta la possibilitat que se li entregue la informació amb un detall o profunditat diferent al sol·licitat, per al qual no siga necessari dur a terme una tasca de reelaboració fonamental de les dades.
S'arriba a la mateixa conclusió respecte de la causa d'inadmissió de l'article 18.1.e) LTAIBG, recordant que per a estimar que l'exercici d'un dret té caràcter abusiu haurien d'haver-se acreditat els pressupostos establits pel Tribunal Suprem en reiterada jurisprudència. No s'aprecia la concurrència d'una extralimitació en la conducta mancada de finalitat seriosa i legítima, amb voluntat de perjudicar o òrfena d'interés legítim, ni s'observa un excés en l'exercici del dret que puga qualificar-se com a anormal, prenent en consideració, així mateix, que peticions equivalents han sigut satisfetes recentment per ADIF.
Respecte a la a aplicació del límit previst en l'article 14.1.h) LTAIBG, s'assenyala que no resulta suficient argumentar sobre la possibilitat incerta que es puga produir un mal sobre els interessos econòmics i comercials; el perjudici ha de ser definit indubtable i concret i el mal ha de ser substancial, real, manifest i directament relacionat amb la divulgació de la informació. A més, constatada l'existència del mal ha de procedir-se a la seua ponderació enfront de l'interés legítim existent a conéixer la informació. En este cas, no s'ha justificat prou per part d'ADIF de quina manera la informació sobre la dada concreta sol·licitada de les incidències en el servei resulta perjudicial per als interessos econòmics i comercials de Renfe Viatgers.
Com a conclusió, s'estima la reclamació a fi que es proporcione al reclamant aquella part de la informació que puga ser facilitada sense escometre una tasca prèvia de reelaboració, prenent com a exemple la informació entregada per ADIF en la prèvia resolució sobre l'accés a la mateixa informació respecte de les línies de rodalia de Madrid.