Rodríguez Álvarez va urgir a reformar sense més demora la llei de transparència per a corregir les seues llacunes i deficiències tècniques. Entre les qüestions que s'han d'abordar en la reforma, va destacar la necessitat d'augmentar les obligacions de publicitat activa i potenciar la publicitat proactiva per part de les institucions. També va advocar per una regulació més completa i precisa dels procediments d'exercici del dret d'accés a la informació i de reclamació davant el Consell. Al costat d'això, va reclamar l'atribució al Consell de les potestats necessàries per a complir eficaçment amb les seues funcions, entre elles, la de requerir els expedients afectats per les reclamacions, i la d'examinar el contingut de la informació reclamada quan els subjectes obligats invoquen límits a l'accés. En esta mateixa línia, va incidir en la urgència de dotar al Consell de potestats coercitives per a assegurar el compliment de les seues resolucions i posar fi a “la patologia més greu del sistema espanyol de transparència”: que hi haja resolucions fermes i plenament vinculants que, no obstant això, no s'executen.

A més de la reforma de la Llei, el president del Consell va reclamar mesures i polítiques públiques decidides que reforcen tant als òrgans de control i garantia de la transparència com a les estructures administratives encarregades de complir amb les obligacions de la llei de transparència, ja que tant els uns com els altres són “encara febles”.

En la primera jornada, el subdirector general de Transparència i Bon Govern, Gonzalo Gómez de Villalobos, va parlar de la importància de la publicitat activa per a la rendició de comptes. Va advocar per la transparència des del disseny i va recordar que “una bona inversió en publicitat activa evita temps perdut i recursos tant a les organitzacions com al ciutadà”.

Per part seua, Ana María Ruiz, vocal assessora del Consell, va detallar la labor d'avaluació que desenvolupa el Consell de les obligacions de publicitat activa utilitzant la metodologia pròpia MESTA. Va subratllar que es detecta, dotze anys després de l'aprovació de la llei, desconeixement sobre les obligacions que en esta matèria imposa, i certa “deixadesa” per part dels qui han d'aplicar-la. “Ha d'existir una voluntat real de compliment i s'ha d'incloure la transparència i la rendició de comptes en la nostra cultura i pràctica administrativa” i va recordar que les administracions han de ser conscients que els destinataris de la publicitat activa “són els ciutadans, no els funcionaris”, per la qual cosa la informació subministrada ha de ser comprensible i fàcilment accessible per a ells.

Julián Prior, subdirector adjunt de Transparència i Bon Govern, va parlar de la gestió documental com a “columna vertebral” no sols de la transparència, sinó del govern obert, va reclamar que en la futura reforma de la llei de transparència s'incloga referència expressa a la gestió documental, i va recordar l'obligació de documentar adequadament tota actuació administrativa com a base per a la transparència.

Va finalitzar la primera jornada una taula redona en la qual es va analitzar la transparència i l'accés a la informació com a vincle de confiança entre l'Administració i la ciutadania. Van participar Olga Agüero, degana del Col·legi de Periodistes de Cantàbria, David Cabo, codirector de la Fundació Civio, Safira Cantos, directora general de la Fundació Hi ha Dret, i Eloísa Parets, subdirectora general de Transparència i Atenció al Ciutadà del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. Va moderar Isabel Lombardero, secretària general del CTBG. Els representants de les organitzacions de la societat civil van reclamar també que s'aborde ja la reforma de la llei de transparència i que es dote al Consell de Transparència de les potestats necessàries per a fer complir les seues resolucions.

En la segona jornada, la subdirectora general de Reclamacions d'Àmbit Estatal del CTBG, Marta Timón Herrero, va desgranar els contorns i l'abast del dret d'accés a la informació pública en un context digital com l'actual, en el qual ha de fer-se un esforç perquè els col·lectius vulnerables no queden arrere, “posant el focus en els titulars del dret d'accés”. També va recordar que el dret d'accés a la informació pública “té un efecte potenciador de drets fonamentals, com el de la llibertat d'expressió i informació, la participació en els assumptes públics i la tutela judicial efectiva”.

Per part seua, Isabel Jiménez Plaza, vocal assessora del Consell, va analitzar la justificació de les causes d'inadmissió i els límits legals al dret d'accés, que l'Administració ha de motivar “amb precisió quirúrgica” evitant una pràctica abusiva per a impedir l'accés.

José Santiago Fernández de la Vall, subdirector adjunt de Reclamacions d'Àmbit Estatal del Consell va realitzar un detallat recorregut pel procediment de dret d'accés, assenyalant bones i males pràctiques.

La garantia de l'accés a la informació pública en l'àmbit autonòmic i local va centrar la intervenció de José Manuel Jover Lorente, subdirector general de Reclamacions d'Àmbit Autonòmic i Local.

Les principals fites jurisprudencials del Tribunal Suprem van ser analitzats pel magistrat Eduardo Calvo Rojas, que va recordar també els assumptes en esta matèria pendents de sentència en eixe tribunal, com l'accés al codi font de les aplicacions informàtiques usades per l'Administració o al que perceben els empleats públics en concepte de productivitat.

El president de la recentment creada Autoritat Independent de Protecció a l'Informant, Manuel Villoria Mendieta, va parlar de la transparència i les polítiques de bona governança. Va recordar que la transparència “permet detectar no sols corrupció, també balafiament i comportaments no ètics” i augmentar l'eficàcia de les polítiques públiques, va defensar una transparència col·laborativa entre l'Administració i el ciutadà i va recordar que la transparència “no consisteix a aprovar una llei; es necessita suport financer i polític perquè funcione”.

Joaquín Meseguer Yebra, coordinador del Grup de Treball de Transparència i Accés a la Informació Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que va formar part del subgrup de treball per a la reforma de la llei de transparència, va analitzar detalladament les reformes legals pendents que són necessàries per a reforçar el sistema de transparència i acabar amb les seues patologies: ampliar l'àmbit subjectiu de la llei, potenciar les obligacions de publicitat activa, facultar als òrgans garants perquè puguen imposar multes coercitives per a fer complir les seues resolucions, un règim sancionador amb responsabilitat personal o l'establiment d'un procediment de mediació que puga evitar en molts casos la interposició d'una reclamació, així com l'establiment d'un recurs judicial preferent i sumari en matèria d'accés a la informació, similar al que existeix per a alguns drets fonamentals, entre altres qüestions.

Precisament la naturalesa del dret d'accés a la informació pública i si existeixen arguments jurídic-constitucionals que consoliden la seua potencial consideració com a dret fonamental, van centrar l'última ponència de la trobada, de la mà de la magistrada del Tribunal Constitucional Laura Díez Bueso.

Va clausurar el curs la secretària d'Estat de Funció Pública, Clara Mapelli Marchena, amb una conferència en la qual va defensar una aproximació holística a les polítiques de govern obert, entre les quals es troba la transparència, i va mostrar la seua confiança en què prompte comence la tramitació de la Llei d'administració oberta, en la qual es preveu incorporar les reformes legals en matèria de transparència. D'altra banda, va anunciar que s'està treballant en una nova concepció del Portal de la Transparència de l'Administració General de l'Estat, més enfocada al "dret a saber, a entendre i a participar” dels ciutadans.