La Audiència Nacional havia recolzat en la seua sentència els arguments del Jutjat Central del contenciós-administratiu que va revocar la decisió del Consell favorable a l'accés al codi font, en considerar que l'accés a aquesta informació pot afectar de la pròpia seguretat informàtica i que la petició és “abusiva” al no estar justificada amb la finalitat de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

En la seua resolució, el Consell de Transparència considera que la sol·licitud del ciutadà d'accedir al codi font està justificada, perquè amb ella es pretén conéixer com es prenen les decisions públiques i els criteris sota els quals actuen les institucions públiques, i no aprecia que concórrega el límit referit a la propietat intel·lectual en el cas de concedir-se l'accés al codi font.

En l'acte d'admissió el Tribunal Suprem declara que els preceptes que en principi seran objecte d'interpretació són els articles 14.1 i 2 i 18.1 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La admissió arriba després de la sentència del cas BOSCO

L'admissió del recurs arriba just després de la sentència del Tribunal Suprem en la qual condemna a l'Administració a proporcionar a la Fundació Ciutadana Civio l'accés al codi font de l'aplicació informàtica BOSCO, desenvolupada pel Ministeri per a la Transició Ecològica perquè les empreses comercialitzadores d'energia elèctrica puguen comprovar si els sol·licitants del bo social complixen amb els requisits legals per a tindre la consideració de consumidor vulnerable.

El Consell de Transparència celebra esta sentència, que confirma l'encertat canvi de criteri adoptat en 2021 pel Consell favorable a l'accés al codi font de les aplicacions utilitzades per les Administracions Públiques, la qual cosa redunda en una salvaguarda efectiva enfront de l'arbitrarietat o els biaixos discriminatoris en la presa de decisions totalment o parcialment automatitzades.

Ya en la seua resolució 058/2021, de 20 de maig, el Consell argumentava: “En el context actual de progressiu desenvolupament i implantació l'administració electrònica i ús creixent de la intel·ligència artificial, els algorismes estan adquirint una rellevància decisiva, alhora que s'incrementa la seua complexitat. Poden sustentar la presa de decisions públiques o, directament, ser font de decisions automatitzades amb conseqüències molt rellevants per a les persones. Esta evolució està generant una creixent demanda ciutadana de transparència dels algorismes utilitzats per les Administracions públiques com a condició inexcusable per a preservar la rendició de comptes i la fiscalització de les decisions dels poders públics i, en últim terme, com a garantia efectiva enfront de l'enfront de l'arbitrarietat o els biaixos discriminatoris en la presa de decisions totalment o parcialment automatitzades".

"Mentre no s'instauren altres mecanismes que permeten aconseguir les finalitats assenyalades amb garanties equivalents –com podrien ser, per exemple, auditories independents o òrgans de supervisió-, l'únic recurs eficaç a tals efectes és l'accés a l'algorisme pròpiament dit, al seu codi, per a la seua fiscalització, tant pels qui es puguen sentir perjudicats pels seus resultats com per la ciutadania en general, en nom de l'observança de principis ètics i de justícia.", concloïa la resolució del Consell.