El BOE de hui publica el Reial decret 615/2024, de 2 de juliol, pel qual s'aprova l'strong <>nou Estatut del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG). L'Estatut desenvolupa les previsions de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG), regulant l'estructura i el funcionament del Consell com a Autoritat Administrativa Independent que tutela el dret d'accés a la informació pública i vela pel compliment de les obligacions de transparència en l'Administració General de l'Estat i en el sector públic estatal, així com en aquelles Comunitats i Ciudades Autónomas que li han encomanat estes funcions.

El nou Estatut, que substituïx a l'aprovat a l'octubre de 2014, contribuïx a enfortir la institució, dotant-la d'una estructura orgànica i d'un règim jurídic de funcionament més d'acord amb la seua naturalesa d'Autoritat Administrativa Independent. A aquest efecte, introduïx importants novetats, entre les quals cal destacar les següents:

• Reconoce expressament la seua naturalesa d'Autoritat Administrativa Independent.
• Actualiza el seu règim jurídic, incorporant els canvis legislatius haguts des de la seua creació.
• Le dota d'una nova estructura orgànica.
• Regula amb detall les finalitats, les funcions i les garanties d'autonomia i independència.
• Aclareix i precisa les funcions i les regles de funcionament de tots els seus òrgans.
• Amplía i millora la regulació del règim econòmic, patrimonial i de personal, així com el de comptabilitat i control.

De cabdal importància per a l'enfortiment del Consell és la nova estructura orgànica, que incorpora tres nous òrgans. En primer lloc, es crea una Secretaria General com a òrgan de gestió dels serveis comuns, tasca essencial en un organisme d'estes característiques. D'altra banda, passa a comptar amb tres subdireccions generals, reforçant així la seua capacitat per a desenvolupar les labors de tutela del dret d'accés a la informació pública i d'avaluació del compliment de les obligacions de transparència. Finalment, es crea un Gabinet com a òrgan de suport a la Presidència (a la qual es confereix el rang de Sotssecretaria) en les seues múltiples funcions directives i decisòries.

Junto a ello, el nuevo Estatuto actualiza el régimen jurídico del Consejo, adecuándolo a los cambios legislativos habidos desde 2014, entre los que destaca su transformación en Autoridad Administrativa Independiente por la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público. Asimismo, se introduce una regulación más detallada de los fines, las funciones y las garantías de autonomía e independencia. Se regula la colaboración con los demás órganos garantes de la transparencia, así como la colaboración internacional con órganos de naturaleza análoga.

D'altra banda, se aclareixen i sistematitzen les funcions que corresponen als diferents òrgans directius, precisant l'assignació d'algunes que ja venien desenvolupant i reflectint expressament altres atribuïdes amb posterioritat per lleis sectorials. En esta mateixa línia, s'introduïxen alguns canvis en les regles de funcionament de la Comissió de Transparència i Bon Govern, establint-se una nova periodicitat de les seues sessions, així com la possibilitat de celebrar sessions i adoptar acords de manera presencial o a distància.

Finalment, s'inclouen importants modificacions en la seua règim econòmic, patrimonial i de personal per a actualitzar-ho als canvis legislatius i equiparar-ho al de les altres autoritats administratives independents. De igual manera, s'amplia i millora la regulació del strong <>règim de comptabilitat i control.

Un Estatut necessari

La aprovació d'un nou estatut del Consell era un dels principals objectius de l'actual Presidència. En el Pla Estratègic 2022-2025 es va identificar que, juntament amb l'escassetat de recursos humans i materials, l'altra gran feblesa del Consell, amb impacte en totes les seues àrees funcionals, era la inadequació de l'estructura orgànica de la institució per a atendre de les necessitats reals de funcionament i complir eficaçment amb les tasques encomanades.

En estar configurat a imatge d'una direcció general, se li restava eficàcia per a desenvolupar les funcions pròpies d'una autoritat administrativa independent, dificultat que es va anar agreujant amb el transcurs del temps i el constant increment de la demanda ciutadana d'actuacions del Consell. Conseqüentment, en el Pla es va fixar com primer objectiu estratègic transversal «adequar els recursos i l'estructura del Consell a les seues competències i funcions».

La reforma de l'Estatut era també necessària per a actualitzar el seu règim jurídic als canvis legals que s'havien anat operant des de la seua creació i per a regular amb més precisió les seues funcions i la distribució interna de les mateixes entre els seus òrgans a la llum de l'experiència adquirida durant estos anys.

Per aquest motiu des del Consell s'haja promogut esta reforma que aborda elements essencials per al seu enfortiment com a institució i per a reforçar la seua capacitat de complir amb les funcions que té encomanades. Amb ella, el règim jurídic del Consell es posa al dia en tots els aspectes que no requereixen una norma amb rang de llei, a l'espera de que es culmine la programada reforma de la LTAIBG, en la qual s'hauran d'incorporar els altres elements imprescindibles per a garantir la plena eficàcia de les seues actuacions com a garant de la transparència pública.

El Consell celebra l'aprovació del seu nou marc normatiu, que, juntament amb els increments de les dotacions pressupostàries i de personal hagudes en els últims anys, suposa un gran avanç en la consolidació de la institució quan està a punt de complir els primers deu anys de vida.