El BOE d'avui publica el Reial decret 615/2024, de 2 de juliol, pel qual s'aprova l'strong <>nou Estatut del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG). L'Estatut desenvolupa les previsions de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG), regulant l'estructura i el funcionament del Consell com a Autoritat Administrativa Independent que tutela el dret d'accés a la informació pública i vela pel compliment de les obligacions de transparència en l'Administració General de l'Estat i en el sector públic estatal, així com en aquelles Comunitats i Ciutats Autònomes que li han encomanat aquestes funcions.

El nou Estatut, que substitueix a l'aprovat a l'octubre de 2014, contribueix a enfortir la institució, dotant-la d'una estructura orgànica i d'un règim jurídic de funcionament més d'acord amb la seva naturalesa d'Autoritat Administrativa Independent. A aquest efecte, introdueix importants novetats, entre les quals cal destacar les següents:

• Reconeix expressament la seva naturalesa d'Autoritat Administrativa Independent.
• Actualitza el seu règim jurídic, incorporant els canvis legislatius haguts des de la seva creació.
• Li dota d'una nova estructura orgànica.
• Regula amb detall les finalitats, les funcions i les garanties d'autonomia i independència.
• Aclareix i precisa les funcions i les regles de funcionament de tots els seus òrgans.
• Amplia i millora la regulació del règim econòmic, patrimonial i de personal, així com el de comptabilitat i control.

De cabdal importància per a l'enfortiment del Consell és la nova estructura orgànica, que incorpora tres nous òrgans. En primer lloc, es crea una Secretaria General com a òrgan de gestió dels serveis comuns, tasca essencial en un organisme d'aquestes característiques. D'altra banda, passa a comptar amb tres subdireccions generals, reforçant així la seva capacitat per a desenvolupar les labors de tutela del dret d'accés a la informació pública i d'avaluació del compliment de les obligacions de transparència. Finalment, es crea un Gabinet com a òrgan de suport a la Presidència (a la qual es confereix el rang de Sotssecretaria) en les seves múltiples funcions directives i decisòries.

Al costat d'això, el nou Estatut actualitza el règim jurídic del Consell, adequant-lo als canvis legislatius haguts des de 2014, entre els quals destaca la seva transformació en Autoritat Administrativa Independent per la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic. Així mateix, s'introdueix una regulació més detallada de les finalitats, les funcions i les garanties d'autonomia i independència. Es regula la col·laboració amb els altres òrgans garants de la transparència, així com la col·laboració internacional amb òrgans de naturalesa anàloga.

D'altra banda, se aclareixen i sistematitzen les funcions que corresponen als diferents òrgans directius, precisant l'assignació d'algunes que ja venien desenvolupant i reflectint expressament altres atribuïdes amb posterioritat per lleis sectorials. En aquesta mateixa línia, s'introdueixen alguns canvis en les regles de funcionament de la Comissió de Transparència i Bon Govern, establint-se una nova periodicitat de les seves sessions, així com la possibilitat de celebrar sessions i adoptar acords de manera presencial o a distància.

Finalment, s'inclouen importants modificacions en la seva règim econòmic, patrimonial i de personal per a actualitzar-ho als canvis legislatius i equiparar-ho al de les altres autoritats administratives independents. D'igual manera, s'amplia i millora la regulació del strong <>règim de comptabilitat i control.

Un Estatut necessari

L'aprovació d'un nou estatut del Consell era un dels principals objectius de l'actual Presidència. En el Pla Estratègic 2022-2025 es va identificar que, juntament amb l'escassetat de recursos humans i materials, l'altra gran feblesa del Consell, amb impacte en totes les seves àrees funcionals, era la inadequació de l'estructura orgànica de la institució per a atendre de les necessitats reals de funcionament i complir eficaçment amb les tasques encomanades.

En estar configurat a imatge d'una direcció general, se li restava eficàcia per a desenvolupar les funcions pròpies d'una autoritat administrativa independent, dificultat que es va anar agreujant amb el transcurs del temps i el constant increment de la demanda ciutadana d'actuacions del Consell. Conseqüentment, en el Pla es va fixar com primer objectiu estratègic transversal «adequar els recursos i l'estructura del Consell a les seves competències i funcions».

La reforma de l'Estatut era també necessària per a actualitzar el seu règim jurídic als canvis legals que s'havien anat operant des de la seva creació i per a regular amb més precisió les seves funcions i la distribució interna de les mateixes entre els seus òrgans a la llum de l'experiència adquirida durant aquests anys.

Per aquest motiu des del Consell s'hagi promogut aquesta reforma que aborda elements essencials per al seu enfortiment com a institució i per a reforçar la seva capacitat de complir amb les funcions que té encomanades. Amb ella, el règim jurídic del Consell es posa al dia en tots els aspectes que no requereixen una norma amb rang de llei, a l'espera de que es culmini la programada reforma de la LTAIBG, en la qual s'hauran d'incorporar els altres elements imprescindibles per a garantir la plena eficàcia de les seves actuacions com a garant de la transparència pública.

El Consell celebra l'aprovació del seu nou marc normatiu, que, juntament amb els increments de les dotacions pressupostàries i de personal hagudes en els últims anys, suposa un gran avanç en la consolidació de la institució quan està a punt de complir els primers deu anys de vida.