En la seua sentència 301/2026, d'11 de març (ECLI:ÉS:TS:2026:1164), el Suprem raona que el Reglament (CE) 1049/2011, relatiu a l'accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió, no aplica a les sol·licituds d'accés a la informació pública que obre en poder de l'Administració espanyola (encara que eixa informació tinga el seu origen directe o indirecte en l'activitat de les institucions comunitàries o estiguen relacionada amb l'activitat de la UE), perquè només és aplicable a la documentació que obre en poder de les institucions comunitàries.

Además, tampoco resulta aplicable la previsión del artículo 5 del Reglamento europeo (con fundamento en el principio de cooperación leal) para aquellos casos en los que la información obra en poder de un Estado miembro pero tiene su origen en una institución de la Unión porque, en este caso, el convenio de donación o reventa de vacunas fue “fruto de la negociación autónoma” entre las autoridades española y andorrana, al margen de la Comisión europea.

Per tant, conclou la sentència, l'accés a la informació ha de resoldre's aplicant la normativa nacional, i, en este cas, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productos Sanitarios (AEMPS) no ha justificat prou la concurrència del límit de l'art. 14.1.k) LTAIBG -la garantia de confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió-, que té un abast temporal limitat, no tenint incidència l'accés en el procés de negociació una vegada l'acord ja ha sigut aconseguit.

Tampoco s'ha justificat el límit de l'art. 14.1.c) LTAIBG -perjudici a les relacions exteriors- perquè, destaca la sentència, “La intervenció d'un tercer Estat en l'elaboració d'un conveni no implica que el seu contingut haja de ser secret o que la informació referent al mateix puga ser denegada invocant genèricament el possible mal a les relacions exteriors..."

D'altra banda, el Tribunal Suprem ha dictat una altra sentència, la 295/2026, de 10 de març (ECLI:ÉS:TS:2026:1176), que fa referència a la nostra resolució 55/2023, en la qual estimem parcialment una reclamació sobre accés al cost econòmic de vacunes contra el coronavirus i els contractes signats amb laboratoris.

En este caso, reitera el Supremo que no resulta de aplicación el Reglamento (CE) 1049/2011 sobre acceso del público a los documentos del Parlamento Europeo, del Consejo y de la Comisión, porque la información obra en poder de la Administración española, pero, en cambio, sí es aplicable la previsión de su artículo 5 (mecanismo de cooperación leal) porque la información tiene su origen en una institución comunitaria y la decisión sobre el acceso no tiene “una solución clara” que permita al Estado miembro resolver directamente.

Así, en este cas l'Estat espanyol no va tindre cap marge de negociació del preu de compra de vacunes, perquè este venia predeterminat pels Acords Preferents d'Adquisició subscrits entre la Comissió Europea i les farmacèutiques. I l'AEMPS no ha justificat degudament, malgrat la invocació dels límits de l'art. 14.1.h), j) i k) LTAIBG, que podia/havia de denegar directament l'accés sense necessitat de consulta o remissió a la Comissió europea.

Per tant, el Suprem declara haver-hi lloc a la cassació presentada pel Consell, però estima parcialment el recurs presentat per l'AEMPS, així com la reclamació de la interessada, i anul·la la nostra resolució perquè, respecte d'esta sol·licitud d'accés, l'AEMPS dirigisca consulta a Comissió Europea o li remeta la sol·licitud d'accés a la informació. En este mateix sentit s'ha pronunciat, en la mateixa data, la sentència 296/2026 (ECLI:ÉS:TS:2026:1175).