En la seva sentència 301/2026, d'11 de març (ECLI:ÉS:TS:2026:1164), el Suprem raona que el Reglament (CE) 1049/2011, relatiu a l'accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió, no aplica a les sol·licituds d'accés a la informació pública que obri en poder de l'Administració espanyola (encara que aquesta informació tingui el seu origen directe o indirecte en l'activitat de les institucions comunitàries o estiguin relacionada amb l'activitat de la UE), perquè només és aplicable a la documentació que obri en poder de les institucions comunitàries.

A més, tampoc resulta aplicable la previsió de l'article 5 del Reglament europeu (amb fonament en el principi de cooperació lleial) per a aquells casos en els quals la informació obra en poder d'un Estat membre però té el seu origen en una institució de la Unió perquè, en aquest cas, el conveni de donació o revenda de vacunes va ser “fruit de la negociació autònoma” entre les autoritats espanyola i andorrana, al marge de la Comissió europea.

Per tant, conclou la sentència, l'accés a la informació ha de resoldre's aplicant la normativa nacional, i, en aquest cas, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productos Sanitarios (AEMPS) no ha justificat prou la concurrència del límit de l'art. 14.1.k) LTAIBG -la garantia de confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió-, que té un abast temporal limitat, no tenint incidència l'accés en el procés de negociació una vegada l'acord ja ha estat aconseguit.

Tampoco se ha justificado el límite del art. 14.1.c) LTAIBG -perjuicio a las relaciones exteriores- pues, destaca la sentencia, “La intervención de un tercer Estado en la elaboración de un convenio no implica que su contenido deba ser secreto o que la información referente al mismo pueda ser denegada invocando genéricamente el posible daño a las relaciones exteriores..."

D'altra banda, el Tribunal Suprem ha dictat una altra sentència, la 295/2026, de 10 de març (ECLI:ÉS:TS:2026:1176), que fa referència a la nostra resolució 55/2023, en la qual estimem parcialment una reclamació sobre accés al cost econòmic de vacunes contra el coronavirus i els contractes signats amb laboratoris.

En aquest cas, reitera el Suprem que no resulta d'aplicació el Reglament (CE) 1049/2011 sobre accés del públic als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió, perquè la informació obra en poder de l'Administració espanyola, però, en canvi, sí que és aplicable la previsió del seu article 5 (mecanisme de cooperació lleial) perquè la informació té el seu origen en una institució comunitària i la decisió sobre l'accés no té “una solució clara” que permeti a l'Estat membre resoldre directament.

Así, en aquest cas l'Estat espanyol no va tenir cap marge de negociació del preu de compra de vacunes, perquè aquest venia predeterminat pels Acords Preferents d'Adquisició subscrits entre la Comissió Europea i les farmacèutiques. I l'AEMPS no ha justificat degudament, malgrat la invocació dels límits de l'art. 14.1.h), j) i k) LTAIBG, que podia/havia de denegar directament l'accés sense necessitat de consulta o remissió a la Comissió europea.

Per tant, el Suprem declara haver-hi lloc a la cassació presentada pel Consell, però estima parcialment el recurs presentat per l'AEMPS, així com la reclamació de la interessada, i anul·la la nostra resolució perquè, respecte d'aquesta sol·licitud d'accés, l'AEMPS dirigeixi consulta a Comissió Europea o li remeti la sol·licitud d'accés a la informació. En aquest mateix sentit s'ha pronunciat, en la mateixa data, la sentència 296/2026 (ECLI:ÉS:TS:2026:1175).