Recurrent: Ministeri de Justícia
Resolució recorreguda: R/0349/2023
En exercici del dret d'accés a la informació pública, en el Ministeri de Justícia es va presentar una sol·licitud d'accés a un expedient d'indult concedit pel Govern.
El Ministeri va denegar l'accés a l'expedient per raó de la naturalesa de dret de gràcia de l'indult, que no pot considerar-se un acte administratiu, així com per la varietat de dades i circumstàncies personals que es contenen en l'expedient, en aplicació de la normativa de protecció de dades de caràcter personal, donada la impossibilitat d'anonimizar tota la documentació. En el tràmit d'al·legacions afegeix nous arguments, com la particularitat que ni tan sols la penada o la víctima tinguin accés a l'expedient, el fet que la finalitat per la qual posseeix els documents és únicament la del seu trasllat al Consell de Ministres, la circumstància que el Ministeri mai ha concedit el dret d'accés –amb una excepció justificada- en aquesta mena d'expedients, i, finalment, subratllant l'existència de control parlamentari que s'exerceix sobre l'exercici del dret de gràcia per part del Govern.
El Consell estima parcialment la reclamació recordant, en primer lloc, que el fet que la informació sol·licitada no formi part d'un expedient administratiu no és obstacle per a pugui exercir-se el dret d'accés. En segon lloc, assenyala que no pot denegar-se l'accés, amb fonament en l'existència d'una finalitat específica per a la qual es posseeix la informació, perquè tal interpretació resulta obertament contrària a la noció d'informació pública continguda en la LTAIBG. Remarca, en tercer lloc, la inexistència de precedents similars en els quals sí que es va concedir l'accés, doncs, segons s'assenyala en la resolució, en els casos que al·ludeix el reclamant s'apreciaven unes circumstàncies singulars que ara no concorren, per la qual cosa els fonaments llavors aplicats per a concedir l'accés no resulten traslladables.
En quart lloc, quant a la protecció de les dades de caràcter personal continguts en l'expedient d'indult i a la seva possible anonimització, es posa de manifest en la resolució que la complexitat de la tasca i el considerable consum de recursos públics que demandaria generen seriosos dubtes sobre la proporcionalitat de la mesura per a aconseguir les finalitats preteses, màximament si es repara que la informació resultant, després d'aplicar els processos d'anonimització, no diferiria en l'essencial de la qual pot facilitar-se mitjançant una operació molt més senzilla d'extracció de determinats continguts dels documents.
En aquest sentit, es recorda que l'exigència de proporcionalitat en l'aplicació dels límits a l'accés a la informació pública obliga a valorar la possibilitat de concedir l'accés parcial a la mateixa. En aquest cas, resulta indiscutible que l'accés als continguts d'un expedient d'extradició afecta de manera molt directa a diversos drets de la persona penada garantits en la Constitució i en les lleis; en particular als seus drets a la protecció de les dades de caràcter personal i a la intimitat personal i familiar, però, eventualment, també a uns altres, com poden ser la llibertat ideològica, religiosa i de culte, o el dret a l'honor. En aquest cas cal afegir, a més, l'afectació als drets de menors als quals s'ha de conferir especial protecció.
D'una altra part, és clar que l'accés a determinats continguts dels expedients d'indult revesteix un considerable interès públic en la mesura en què permet a la ciutadania conèixer els criteris amb els quals s'adopten les decisions d'aplicació d'una prerrogativa prevista en la Constitució, però que té una naturalesa clarament excepcional en un Estat de Dret.
Tenint en compte l'exposat, el Consell reconeix l'accés parcial a l'expedient d'indult identificant dos blocs de continguts d'especial rellevància per a conèixer sota quins criteris actua el Govern en l'exercici de la prerrogativa de gràcia que són perfectament segregables a l'efecte de concedir l'accés als mateixos sense requerir un esforç desproporcionat: (i) les raons que van conduir a la concessió de l'indult, d'una part, i (ii) el sentit dels informes emesos pel Ministeri Fiscal i pel Tribunal sentenciador, d'una altra. Amb això, el Consell considera que es dóna compliment a les exigències del principi de proporcionalitat, establint una concordança pràctica entre els drets i interessos en conflicte: es confereix el màxim abast possible al dret d'accés a la informació pública, i, alhora, es preserven els drets fonamentals dels afectats.