El president del Consell de Transparència i Bon Govern, José Luis Rodríguez Álvarez, ha comparegut aquesta tarda en la Comissió de Política Territorial i Funció Pública del Congrés per a presentar les Memòries d'Activitats del Consell corresponents als exercicis 2019 i 2020 i per a informar sobre les qüestions plantejades per diversos grups parlamentaris en els seus corresponents iniciatives.

Rodríguez ha exposat resumidament els aspectes més rellevants de les memòries del Consell i, en concret, ha centrat la primera part de la seva intervenció a informar sobre dos àmbits: l'avaluació del grau d'aplicació de la llei de transparència i la resolució de les reclamacions presentades en defensa del dret d'accés a la informació pública.

Respecte a les activitats d'avaluació de l'any 2019, ha explicat, d'una banda, el gran valor i utilitat de MESTA, metodologia pròpia del Consell de Transparència per a l'avaluació; i, per un altre, l'evolució positiva en l'índex de compliment (que ha passat de 62% l'any 2018 a un 77,3% en el 2019). En relació amb la tramitació i resolució de les reclamacions en matèria d'accés a la informació, el president del Consell ha ressaltat l'augment sostingut de les reclamacions rebudes. Així, en 2015 van ser 517 i en 2018 ja s'havien elevat a 1338. L'any 2019 es van registrar 1780 i en 2020, un número lleugerament inferior, 1704.

A continuació, Rodríguez ha destacat dues qüestions incloses en la memòria de l'any 2020 i que “reflecteixen d'altres disfuncionalidades en les gestió de les sol·licituds d'accés a la informació pública”. En primer lloc, l'elevat nombre de reclamacions que es van presentar perquè les sol·licituds d'accés a la informació van ser desestimades per silenci administratiu ‒en l'àmbit estatal van ser el 47% i en l'autonòmic del 70% ‒. I, en segon lloc, l'excessiva preponderància dels motius formals enfront dels materials en la denegació de les sol·licituds d'accés a la informació, situació que s'utilitza com a “recurs fàcil per a evitar la major complexitat de valorar l'aplicació dels límits dels articles 14 i 15, que requereixen una ponderació raonada i una justificació suficient i clara”.

Una altra qüestió que ha abordat el president del Consell és el compliment de les resolucions de l'organisme. El Consell ha reforçat aquest àmbit i això ha produït una reducció en 10 punts del percentatge d'incompliment encara que, ha matisat Rodríguez, “queda molt per millorar en aquest terreny” i prossegueix: “aquesta és una de les qüestions capitals que hauran d'abordar-se en el procés de reforma de la llei de transparència “.

A més, el president José Luis Rodríguez ha tractat altres qüestions relacionades directament amb la situació actual del Consell de Transparència i Bon Govern i ha demanat “completar la creació de la institució”. En aquest sentit, ha recordat que l'organisme va néixer en un context de crisi econòmica i austeritat i que en els set anys de funcionament el pressupost, que està a la cua respecte a altres Autoritats Administratives Independents, no sols no ha millorat sinó que ha empitjorat sensiblement. I respecte als recursos humans, el Consell de Transparència compta amb un plantilla de 24 persones, gairebé idèntica a la qual va rebre com a dotació inicial i que “és notòriament insuficient perquè el Consell gestioni de manera eficient la càrrega de treball actual que, a més, com ja he indicat, s'ha incrementat sensiblement en el que va d'any”. Aquesta falta de mitjans materials i personals ha estat denunciat en diversos informes de rellevants organismes tant nacionals com internacionals.

Finalment, el compareixent ha posat de manifest com afecta la precarietat de recursos a la dificultat de complir eficaçment amb les funcions que té encomanades. "Perquè l'Estat espanyol compti amb un òrgan garant de la transparència i de l'accés a la informació pública alineat amb els seus homòlegs europeus i que compleixi amb els estàndards exigits per la Unió Europea i el Consell d'Europa urgeix completar la creació del Consell", ha conclòs José Luis Rodríguez Álvarez.