El president del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), José Luis Rodríguez Álvarez, va comparèixer ahir a petició pròpia en la Comissió d'Hisenda i Funció Pública del Congrés dels Diputats per a presentar la Memòria d'Activitats del Consell corresponent a l'exercici 2022, que havia quedat pendent per la dissolució anticipada de les Corts Generals.
Va ser un any important, va explicar, en l'evolució del Consell cap a la seva consolidació com a autoritat administrativa independent garant de la transparència i del dret d'accés a la informació pública en el qual es van abordar diversos reptes de transformació i modernització de la institució. Va destacar la intensa activitat desenvolupada per una plantilla modesta amb un alt nivell d'acompliment, referint-se en la seva intervenció, sobretot, a les dues funcions principals del Consell: la tutela del dret d'accés a la informació pública i l'avaluació del compliment de les obligacions de publicitat activa que la llei imposa als subjectes obligats, en la seva majoria administracions públiques.
En relació amb la tramitació i resolució de les reclamacions en matèria d'accés a la informació, el CTBG va resoldre en 2022 un total de 1.652 reclamacions, 997 d'elles en l'àmbit estatal i 655 en l'àmbit autonòmic i local d'aquelles CC.AA. que han atribuït al Consell la potestat de resoldre aquests expedients en el seu àmbit territorial.
A continuació, Rodríguez va destacar dues qüestions que “reflecteixen d'altres disfuncionalidades en la gestió de les sol·licituds d'accés a la informació pública”.
D'una banda, l'elevat nombre de casos en què els subjectes obligats no contesten en termini a les sol·licituds d'informació pública que, per tant, resulten desestimades per silenci administratiu. Aproximadament un terç de les reclamacions en l'àmbit estatal i fins a tres terços en l'àmbit de les administracions autonòmiques i locals que tramita el Consell es presenten per aquest motiu. Encara que en l'àmbit estatal, en una mica més de la meitat d'aquests casos s'acaba concedint la informació durant la tramitació de la reclamació -després de la intervenció del Consell-, “no deixa de ser una pràctica administrativa molt criticable per diferents raons: perquè s'obliga del sol·licitant a reclamar per a veure efectivament reconegut el seu dret, perquè es consumeixen innecessàriament recursos públics i perquè, en molts casos, el retard a proporcionar la informació genera una pèrdua de valor d'aquesta”.
D'altra banda, va destacar l'excessiva freqüència amb la qual s'invoquen les causes d'inadmissió previstes en l'article 18 de la Llei de transparència, moltes vegades de manera injustificada, “com a recurs fàcil per a evitar la major complexitat argumentativa que requereix l'aplicació dels límits dels articles 14 i 15 de la llei, que exigeixen una ponderació raonada del mal i de l'interès públic o privat en l'accés i una justificació suficient i clara de la proporcionalitat de la denegació”.
El president del CTBG també va cridar l'atenció sobre el fet que, encara que s'ha reduït el percentatge de resolucions del Consell que no es compleixen (un 7% en l'àmbit estatal segons les últimes dades consolidades enfront del 11,25% de les resolucions que s'incomplien en 2020), aquesta pràctica continua sent inacceptable “perquè no hi ha raons que justifiquin que determinats òrgans de l'administració deixin sense executar resolucions administratives fermes que els vinculen jurídicament”. Al seu judici aquest fet constitueix “la major anomalia del funcionament del sistema espanyol d'accés a la informació pública”, per al qual la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIGB) no preveu cap remei, manca que ha de ser abordada en la futura reforma de la norma.
Respecte a la labor d'avaluació de les obligacions de publicitat activa, que el Consell realitza utilitzant MESTA, metodologia pròpia del Consell, va destacar que aquesta contribueix a millorar el nivell de transparència de les diferents institucions i entitats. Existeix un grau òptim de compliment de les obligacions de transparència en els òrgans constitucionals, reguladors, supervisors i autoritats administratives independents. El Portal de Transparència de l'AGE, encara que ha millorat significativament, encara presenta manques; i entre les entitats que integren el sector públic institucional hi ha grans diferències que oscil·len entre el 6% i el 100% de compliment. Finalment, en les entitats privades obligades per la llei s'observa un alt grau de desconeixement de les seves obligacions de publicitat activa, per la qual cosa en 2024 i 2025 les actuacions del Consell se centraran en aquests dos últims grups.
A més, José Luis Rodríguez va tractar altres assumptes relacionats directament amb la situació actual del Consell de Transparència i Bon Govern: va destacar d'una banda el recent increment en la plantilla, formada avui per 32 persones, encara que encara lluny del que seria necessari per a abordar la càrrega de treball del Consell. També va posar l'accent en els canvis introduïts en el funcionament del Consell, com la plena digitalització dels seus tràmits. No obstant això, va recordar, hi ha qüestions pendents, com la modificació de la seva estructura orgànica per a adaptar-la a la pròpia d'una autoritat administrativa independent, per al que serà necessària l'aprovació d'un nou Estatut del Consell, que confia pugui produir-se en els pròxims mesos.
També es va referir a la ja esmentada futura reforma de la LTAIGB, que haurà de realitzar-se en aquesta legislatura, i que ha d'incloure al seu judici l'atribució expressa de, almenys tres potestats perquè el Consell pugui complir eficaçment amb les seves funcions: la de requerir l'expedient íntegre de les sol·licituds reclamades; la d'examinar (amb totes les garanties de reserva que siguin precises) el contingut de la informació reclamada quan existeixin indicis que s'invoca injustificadament un límit o una causa d'inadmissió, i finalment, potestats coercitives per a obligar al compliment de les resolucions del Consell. En la seva opinió, la possibilitat d'imposar multes coercitives seria la solució més eficaç, sense perjudici d'establir un règim sancionador per als casos més greus.
Finalment, el compareixent va valorar els deu anys de vigència de la llei de transparència a Espanya: “els avanços aconseguits són molt rellevants però queda molt per fer; ens trobem en una fase intermèdia de la construcció del nostre sistema públic de transparència”. Va destacar que serà clau la reforma de la llei, però també “unes polítiques públiques més enèrgiques per a fomentar una cultura de la transparència en les administracions públiques i dotar dels mitjans suficients tant als òrgans garants de transparència (l'estatal i els autonòmics) com a les pròpies administracions i altres subjectes obligats per a poder complir la llei”. “Aquesta legislatura és decisiva per a consolidar el nostre sistema de transparència i situar a Espanya en el lloc que li correspon com a democràcia avançada”, va concloure.
José Luis Aceves, nuevo vocal en la Comisión de Transparencia y Buen Gobierno
El orden del día de la Comisión también incluía la propuesta y votación del vocal en representación del Congreso en la Comisión de Transparencia y Buen Gobierno, órgano colegiado formado por un presidente (el del CTBG) y siete vocales. La Comisión de Hacienda y Función Pública designó al diputado José Luis Aceves Galindo.
Fotos: Congrés dels Diputats