El president del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), Jvaig gosar Luis Rodríguez Álvarez, va comparèixer avui a petició pròpia en la Comissió d'Hisenda i Funció Pública del Congrés dels Diputats per a presentar la Memòria d'Activitats del Consell corresponent a l'exercici 2023.
En la seva intervenció va destacar com en 2023 es va intensificar la labor del Consell en les dues funcions principals que té encomanades: la de tutelar el dret d'accés a la informació pública i la de evaluar el compliment de les obligacions de publicitat activa, és a dir, supervisar si els subjectes obligats per la Llei de transparència publiquen en les seves pàgines web o portal de transparència la informació rellevant per a la fiscalització de la seva gestió.
En 2023 es van registrar en el Consell 2.013 nous assumptes, dels quals el 90% van ser reclamacions de tutela del dret d'accés a la informació pública, xifra que, va subratllar, “dóna compte de la gran rellevància pràctica que aquesta funció té per a la ciutadania”. Així, es van rebre 1.886 reclamacions, de les quals el 62% es van presentar enfront d'entitats de l'àmbit estatal i la resta enfront d'entitats d'àmbit autonòmic o local pertanyents a algunes de les comunitats i ciutats autònomes que han atribuït la competència de tutela en aquesta matèria mitjançant conveni.
En quant al nombre de reclamacions resoltes, en 2023 es va produir un increment del 36,7% respecte a l'any anterior, amb un total de 2.259 expedients (1.169 d'àmbit estatal i 1.090 d'àmbit autonòmic i local) el que, va destacar el president del Consell “constitueix un rècord històric”.
El 95% de les reclamacions d'àmbit estatal es van admetre a tràmit. De elles, casi dos terços (el 63,7%) van concloure amb un pronunciament estimatori en les seves diferents modalitats (estimació total, parcial, per motius formals o amb ordre de retroacció). En l'àmbit autonòmic i local les magnituds són similars: es va admetre a tràmit el 95,1% i es va estimar el 71,5%.
En la seva intervenció, el president del Consell va tornar a advertir de dos disfuncionalidades greus en la gestió de les sol·licituds d'accés a la informació pública que la institució ve denunciant reiteradament i que continuen sense corregir els òrgans i entitats de l'Administració General de l'Estat i els d'àmbit autonòmic i local.
La primera és l'elevat nombre de casos en el qual els subjectes obligats no contesten en termini a les sol·licituds d'informació pública formulades pels ciutadans i ciutadanes, i que per tant s'entenen denegades per silenci administratiu. En 2023, el 33,7% de les reclamacions rebudes pel Consell enfront d'òrgans i organismes de l'àmbit estatal es van presentar per silenci administratiu, percentatge que s'eleva fins res menys que el 85,4% en les reclamacions de les d'àmbit autonòmic i local de les comunitats amb les quals el Consell té conveni.
La una altra patologia greu, va subratllar, és l'existència d'un percentatge significatiu de resolucions que són fermes i plenament vinculants perquè no s'han recorregut i, no obstant això, no es compleixen. El Consell fa un seguiment permanent de la situació de cada resolució i periòdicament recorda als òrgans afectats la falta de compliment, instant-los que procedeixin a l'execució sense demora. A més, cada tres mesos, publica l'estat de compliment de totes les seves resolucions en la pàgina web per a coneixement públic.
“Pero -va lamentar el president del Consell- esota és tot quant podem fer perquè la llei no ens atribueix més potestats i l'experiència d'aquests anys posa de manifest que no és suficient per a posar fi a una pràctica que és sens dubte inacceptable: no hi ha justificació possible perquè les administracions deixin sense executar resolucions fermes que els vinculen jurídicament. Aquesta és la major anomalia del sistema espanyol d'accés a la informació pública, que ha de ser corregida com més aviat millor mitjançant una reforma de la llei per a atribuir als òrgans garants la potestat d'imposar multes coercitives amb la finalitat d'assegurar el compliment de les seves resolucions, amb independència que també es pugui preveure un règim de sancions per als casos més greus”.
Avaluació de les obligacions de publicitat activa
La una altra gran àrea d'activitat del Consell, la de vetllar pel compliment de les obligacions de publicitat activa, també va ser potenciada molt significativament en 2023. Se va avaluar individualment el grau de compliment de la llei de 254 organismes o entitats (un 35,1% més subjectes avaluats que en 2022), la qual cosa va resultar en l'elaboració i publicació en la web de 361 informes (un 32,7% més). Totes les avaluacions es van realitzar exclusivament per funcionaris del Consell i amb mitjans propis, sense externalitzar cap procés.
En 2023, l'avaluació es va centrar en les entitats del sector públic institucional, i en les entitats privades que reben subvencions, que són els grups de subjectes obligats en els quals subsistia un sota índex de compliment. Els resultats posen de manifest que el grau de compliment de les obligacions legals en aquests sectors és encara molt baix en general, encara que també cal fer l'excepció que en tots els grups hi ha bons exemples d'entitats complidores. En el sector públic institucional el grau mitjà de compliment va ser tan sols del 43,3%, i, en el cas de les entitats privades la mitjana no arriba al 35%.
El Portal de la Transparència de l'AGE, que també ha estat objecte d'avaluació, ha millorat en un 8% en relació amb l'any anterior, la qual cosa suposa un avanç important, però encara se situa en el 81%.
El Consell, en els seus informes d'avaluació, no sols verifica l'estat de compliment de les obligacions de publicitat activa, sinó que també formula recomanacions específiques a cada subjecte avaluat perquè esmenin les manques observades. Aquesta pràctica, va destacar Rodríguez, està contribuint a millorar el nivell de transparència any rere any, en la mesura en la qual les recomanacions són aplicades. No obstant això, va denunciar, hi ha entitats públiques i privades que fins i tot després de dues avaluacions amb les corresponents recomanacions continuen incomplint les seves obligacions en matèria de transparència. Per tant, igual que en l'àmbit de les reclamacions, va advocar per atribuir al Consell potestats coercitives per a aconseguir que la llei es compleixi.
Una plantilla de 30 efectius a 31 de desembre de 2023
En la seva intervenció, va recordar que, malgrat la intensificació de l'activitat del Consell, la institució compta amb una plantilla “encara molt modesta” per a la càrrega de treball i les funcions que té encomanades. En 2023 el Consell va comptar amb un pressupost de 3,37 milions d'euros -un 12,5% més que l'exercici anterior. El seu equip, a 31 de desembre, comptava amb 30 efectius.
Destacó alguns importants avanços en el procés de modernització i enfortiment de la institució, complint amb els objectius marcats en el Pla Estratègic 2022-2025, com l'aprovació d'un nou Estatut que substituís al de 2014, que havia quedat desfasat i no s'adequava a les funcions i necessitats del Consell, i que per fi ha estat aprovat al juliol de 2024. El Consell, va recordar, està a punt de complir els seus primers deu anys de posada en funcionament i al llarg del pròxim any es culminaran altres projectes de millora com el desenvolupament d'una nova pàgina web i la revisió i actualització dels criteris interpretatius sobre la Llei de transparència.
Balance de deu anys de vigència de la Llei de transparència
El president va subratllar que el pròxim 10 de desembre es compleixen 10 anys de la plena entrada en vigor de la Llei de transparència. Si bé s'han aconseguit avanços molt rellevants en tots els àmbits i administracions, va apuntar que “queda molt per fer, perquè encara estem en la fase intermèdia de la construcció del nostre sistema públic de transparència. El procés no està ni molt menys conclòs i fins i tot veiem com en els últims mesos s'estan donant algunes reculades que són preocupants”.
Incidió en què la Llei de transparència de 2013 té llacunes i deficiències tècniques que s'han de corregir, i sobre les quals ja existeix un alt grau de consens. “En aquest sentit, l'anunci governamental sobre la pròxima presentació d'un Avantprojecte de Llei d'Administració Oberta, que inclourà la reforma de la llei de Transparència, obre una expectativa molt positiva, que esperem es confirmi aviat”, va dir.
“I -va afegir- com els dos partits polítics amb major representació en les Corts Generals van portar el compromís de la reforma de la Llei de Transparència en el seu programa electoral, hauria de ser factible que tiri endavant en aquesta legislatura. Si no s'aconsegueix, resultarà difícil d'explicar i m'atreveixo a aventurar que tindrà un cost polític perquè la demanda de més transparència en els assumptes públics està molt estesa entre la ciutadania espanyola, com va quedar de manifest l'Eurobaròmetre de l'any passat, i probablement avui dia encara és major. “
También va apuntar que, sent molt important la reforma de la llei, no n'hi ha prou amb això, ja que les estructures institucionals del sistema de transparència encara són molt febles, tant les dels òrgans garants i de control i supervisió de la transparència pública, com les estructures administratives dedicades a complir amb les obligacions de publicitat activa i a atendre les sol·licituds d'accés a la informació dels ciutadans, que en general, “estan encara lluny de tenir la dotació mínima necessària”. A això se suma que, en molts casos, encara persisteix cert desconeixement dels continguts de la llei entre els responsables dels subjectes obligats, la qual cosa posa de manifest que “la cultura de la transparència encara no ha calat prou en les administracions públiques”.
Des de l'1 d'octubre España copreside l'Aliança per al Govern Obert, per la qual cosa durant un any ocuparà una posició de gran rellevància i estarà en el centre de les mirades de tota la comunitat internacional de la transparència. “No s'hauria de deixar passar aquesta oportunitat per a ser exemplars, abordar les reformes pendents i adoptar les mesures necessàries per a situar al nostre país entre els quals lideren el rànquing d'Estats més transparents, que és on ens correspondria estar per múltiples raons”, va concloure.