El president del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), Jvaig gosar Luis Rodríguez Álvarez, va comparèixer avui a petició pròpia en la Comissió d'Hisenda i Funció Pública del Congrés dels Diputats per a presentar la Memòria d'Activitats del Consell corresponent a l'exercici 2023.
En la seva intervenció va destacar com en 2023 es va intensificar la labor del Consell en les dues funcions principals que té encomanades: la de tutelar el dret d'accés a la informació pública i la de evaluar el compliment de les obligacions de publicitat activa, és a dir, supervisar si els subjectes obligats per la Llei de transparència publiquen en les seves pàgines web o portal de transparència la informació rellevant per a la fiscalització de la seva gestió.
En 2023 es van registrar en el Consell 2.013 nous assumptes, dels quals el 90% van ser reclamacions de tutela del dret d'accés a la informació pública, xifra que, va subratllar, “dóna compte de la gran rellevància pràctica que aquesta funció té per a la ciutadania”. Així, es van rebre 1.886 reclamacions, de les quals el 62% es van presentar enfront d'entitats de l'àmbit estatal i la resta enfront d'entitats d'àmbit autonòmic o local pertanyents a algunes de les comunitats i ciutats autònomes que han atribuït la competència de tutela en aquesta matèria mitjançant conveni.
Quant al nombre de reclamacions resoltes, en 2023 es va produir un increment del 36,7% respecte a l'any anterior, amb un total de 2.259 expedients (1.169 d'àmbit estatal i 1.090 d'àmbit autonòmic i local) el que, va destacar el president del Consell “constitueix un rècord històric”.
El 95% de les reclamacions d'àmbit estatal es van admetre a tràmit. D'elles, casi dos terços (el 63,7%) van concloure amb un pronunciament estimatori en les seves diferents modalitats (estimació total, parcial, per motius formals o amb ordre de retroacció). En l'àmbit autonòmic i local les magnituds són similars: es va admetre a tràmit el 95,1% i es va estimar el 71,5%.
En la seva intervenció, el president del Consell va tornar a advertir de dos disfuncionalidades greus en la gestió de les sol·licituds d'accés a la informació pública que la institució ve denunciant reiteradament i que continuen sense corregir els òrgans i entitats de l'Administració General de l'Estat i els d'àmbit autonòmic i local.
La primera és l'elevat nombre de casos en el qual els subjectes obligats no contesten en termini a les sol·licituds d'informació pública formulades pels ciutadans i ciutadanes, i que per tant s'entenen denegades per silenci administratiu. En 2023, el 33,7% de les reclamacions rebudes pel Consell enfront d'òrgans i organismes de l'àmbit estatal es van presentar per silenci administratiu, percentatge que s'eleva fins res menys que el 85,4% en les reclamacions de les d'àmbit autonòmic i local de les comunitats amb les quals el Consell té conveni.
L'altra patologia greu, va subratllar, és l'existència d'un percentatge significatiu de resolucions que són fermes i plenament vinculants perquè no s'han recorregut i, no obstant això, no es compleixen. El Consell fa un seguiment permanent de la situació de cada resolució i periòdicament recorda als òrgans afectats la falta de compliment, instant-los que procedeixin a l'execució sense demora. A més, cada tres mesos, publica l'estat de compliment de totes les seves resolucions en la pàgina web per a coneixement públic.
“Pero -lamentó el presidente del Consejo- eso es todo cuanto podemos hacer porque la ley no nos atribuye más potestades y la experiencia de estos años pone de manifiesto que no es suficiente para poner fin a una práctica que es a todas luces inaceptable: no hay justificación posible para que las administraciones dejen sin ejecutar resoluciones firmes que les vinculan jurídicamente. Ésta es la mayor anomalía del sistema español de acceso a la información pública, que debe ser corregida cuanto antes mediante una reforma de la ley para atribuir a los órganos garantes la potestad de imponer multas coercitivas con el fin de asegurar el cumplimiento de sus resoluciones, con independencia de que también se pueda prever un régimen de sanciones para los casos más graves”.
Avaluació de les obligacions de publicitat activa
L'altra gran àrea d'activitat del Consell, la de vetllar pel compliment de les obligacions de publicitat activa, també va ser potenciada molt significativament en 2023. Es va avaluar individualment el grau de compliment de la llei de 254 organismes o entitats (un 35,1% més subjectes avaluats que en 2022), la qual cosa va resultar en l'elaboració i publicació en la web de 361 informes (un 32,7% més). Totes les avaluacions es van realitzar exclusivament per funcionaris del Consell i amb mitjans propis, sense externalitzar cap procés.
En 2023, l'avaluació es va centrar en les entitats del sector públic institucional, i en les entitats privades que reben subvencions, que són els grups de subjectes obligats en els quals subsistia un sota índex de compliment. Els resultats posen de manifest que el grau de compliment de les obligacions legals en aquests sectors és encara molt baix en general, encara que també cal fer l'excepció que en tots els grups hi ha bons exemples d'entitats complidores. En el sector públic institucional el grau mitjà de compliment va ser tan sols del 43,3%, i, en el cas de les entitats privades la mitjana no arriba al 35%.
El Portal de la Transparència de l'AGE, que també ha estat objecte d'avaluació, ha millorat en un 8% en relació amb l'any anterior, la qual cosa suposa un avanç important, però encara se situa en el 81%.
El Consell, en els seus informes d'avaluació, no sols verifica l'estat de compliment de les obligacions de publicitat activa, sinó que també formula recomanacions específiques a cada subjecte avaluat perquè esmenin les manques observades. Aquesta pràctica, va destacar Rodríguez, està contribuint a millorar el nivell de transparència any rere any, en la mesura en la qual les recomanacions són aplicades. No obstant això, va denunciar, hi ha entitats públiques i privades que fins i tot després de dues avaluacions amb les corresponents recomanacions continuen incomplint les seves obligacions en matèria de transparència. Per tant, igual que en l'àmbit de les reclamacions, va advocar per atribuir al Consell potestats coercitives per a aconseguir que la llei es compleixi.
Una plantilla de 30 efectius a 31 de desembre de 2023
En su intervención, recordó que, pese a la intensificación de la actividad del Consejo, la institución cuenta con una plantilla “aún muy modesta” para la carga de trabajo y las funciones que tiene encomendadas. En 2023 el Consejo contó con un presupuesto de 3,37 millones de euros -un 12,5% más que el ejercicio anterior. Su equipo, a 31 de diciembre, contaba con 30 efectivos.
Destacó algunos importantes avances en el proceso de modernización y fortalecimiento de la institución, cumpliendo con los objetivos marcados en el Plan Estratégico 2022-2025, como la aprobación de un nuevo Estatuto que sustituyera al de 2014, que había quedado desfasado y no se adecuaba a las funciones y necesidades del Consejo, y que por fin ha sido aprobado en julio de 2024. El Consejo, recordó, está a punto de cumplir sus primeros diez años de puesta en funcionamiento y a lo largo del próximo año se culminarán otros proyectos de mejora como el desarrollo de una nueva página web y la revisión y actualización de los criterios interpretativos sobre la Ley de transparencia.
Balanç de deu anys de vigència de la Llei de transparència
El president va subratllar que el pròxim 10 de desembre es compleixen 10 anys de la plena entrada en vigor de la Llei de transparència. Si bé s'han aconseguit avanços molt rellevants en tots els àmbits i administracions, va apuntar que “queda molt per fer, perquè encara estem en la fase intermèdia de la construcció del nostre sistema públic de transparència. El procés no està ni molt menys conclòs i fins i tot veiem com en els últims mesos s'estan donant algunes reculades que són preocupants”.
Va incidir que la Llei de transparència de 2013 té llacunes i deficiències tècniques que s'han de corregir, i sobre les quals ja existeix un alt grau de consens. “En aquest sentit, l'anunci governamental sobre la pròxima presentació d'un Avantprojecte de Llei d'Administració Oberta, que inclourà la reforma de la llei de Transparència, obre una expectativa molt positiva, que esperem es confirmi aviat”, va dir.
“Y -añadió- como los dos partidos políticos con mayor representación en las Cortes Generales llevaron el compromiso de la reforma de la Ley de Transparencia en su programa electoral, debería ser factible que salga adelante en esta legislatura. Si no se consigue, resultará difícil de explicar y me atrevo a aventurar que tendrá un coste político porque la demanda de más transparencia en los asuntos públicos está muy extendida entre la ciudadanía española, como quedó de manifiesto el Eurobarómetro del año pasado, y probablemente a día de hoy aún sea mayor. “
También apuntó que, siendo muy importante la reforma de la ley, no basta con ello, ya que las estructuras institucionales del sistema de transparencia todavía son muy débiles, tanto las de los órganos garantes y de control y supervisión de la transparencia pública, como las estructuras administrativas dedicadas a cumplir con las obligaciones de publicidad activa y a atender las solicitudes de acceso a la información de los ciudadanos, que en general, “están aún lejos de tener la dotación mínima necesaria”. A ello se suma que, en muchos casos, todavía persiste cierto desconocimiento de los contenidos de la ley entre los responsables de los sujetos obligados, lo que pone de manifiesto que “la cultura de la transparencia aún no ha calado suficientemente en las administraciones públicas”.
Des de l'1 d'octubre Espanya copreside l'Aliança per al Govern Obert, per la qual cosa durant un any ocuparà una posició de gran rellevància i estarà en el centre de les mirades de tota la comunitat internacional de la transparència. “No s'hauria de deixar passar aquesta oportunitat per a ser exemplars, abordar les reformes pendents i adoptar les mesures necessàries per a situar al nostre país entre els quals lideren el rànquing d'Estats més transparents, que és on ens correspondria estar per múltiples raons”, va concloure.