En paral·lel, el nombre de reclamacions interposades davant el Consell enfront de les resolucions (o el silenci administratiu) dels òrgans i entitats estatals ha experimentat també un creixement significatiu, en haver-se registrat 1.397 assumptes, un 19,4% més que en 2023.
De les 1.530 reclamacions d'àmbit estatal resoltes en 2024, el 95,6% van ser admeses a tràmit i, d'elles, aproximadament dos terços (el 64,5%) van concloure amb pronunciaments favorables als reclamants en les seves diferents modalitats: estimatòria total, parcial o per motius formals (aquesta última implica que l'administració va facilitar la informació una vegada interposada la reclamació davant el Consell, havent-se vulnerat el dret del ciutadà a rebre la informació en el termini establert en la Llei de transparència).
La memòria 2024 torna a posar en relleu que un elevadíssim percentatge de les reclamacions es continuen presentant per denegació presumpta de la sol·licitud d'informació per silenci administratiu. Un 42% dels expedients resolts pel Consell en 2023 en l'àmbit estatal s'havien presentat per aquest motiu, enfront del 33,7% de l'exercici anterior.
Quant als temes més recurrents de les reclamacions resoltes, cal citar els relacionats amb la funció pública (234 expedients), especialment sobre retribucions i productivitats percebudes pels empleats públics, i sobre la realització de processos selectius (accés a còpies d'exàmens i actes de valoració, fonamentalment).
Així mateix, superen el centenar tant les resolucions dictades en matèria d'informació sobre procediments, expedients i documentació administrativa com sobre contractes, obres públiques i infraestructures. En aquest àmbit, el Consell ha reforçat la seva doctrina sobre la transparència contractual, recordant que les clàusules o reserves de confidencialitat no poden entendre's de manera absoluta, en la línia del que es preveu en la pròpia normativa de contractes.
La denegació d'accés a informació sobre alts càrrecs —referida, principalment, a les despeses de representació o de viatges— també va suscitar un significatiu nombre de reclamacions, així com la relacionada amb l'accés a expedients de subvencions i ajudes. Així mateix, s'han presentat nombroses reclamacions sobre despesa en publicitat institucional.
D'altra banda, cal destacar, pel seu interès, les reclamacions sobre accés al codi font o a les especificacions tècniques dels algorismes utilitzats per les Administracions Públiques. En les resolucions dictades en 2024 en aquesta matèria es reflecteix la doctrina del Consell favorable a l'accés a fi de garantir l'explicabilidad de les aplicacions informàtiques (i els algorismes que les sustenten), la qual cosa redunda en una salvaguarda efectiva enfront de l'arbitrarietat o els biaixos discriminatoris en la presa de decisions totalment o parcialment automatitzades per part de l'Administració.
Quant als òrgans i entitats enfront de les quals s'interposen les reclamacions, els departaments ministerials són els principals destinataris de les reclamacions d'àmbit estatal resoltes en 2024. Enfront de ministeris es van interposar 939, que representen el 61,4% del total.
Segons es detalla en l'Annex I de la memòria, el Ministeri de l'Interior és el departament que va concentrar el major nombre de reclamacions (203 expedients, un 13,3% del total), seguit del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts (100 reclamacions, 6,5% del total), el Ministeri d'Hisenda (amb 72 reclamacions, 4,7%) i el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública (63 reclamacions, 4,1%).
Reclamacions d'àmbit autonòmic i local
En els àmbits autonòmic i local, on el Consell únicament té competència quan se li atribueix per conveni, com ja s'ha esmentat, es van resoldre 701 reclamacions en 2024, la qual cosa suposa un 35,7% menys que l'any anterior. Aquest descens es deu fonamentalment al fet que, des de novembre de 2023, Castella-la Manxa compta amb un òrgan propi de garantia del dret d'accés i, com a conseqüència d'això, el Consell ha deixat d'exercir la funció de tutela del dret en el seu territori, quedant la competència del Consell circumscrita a les comunitats autònomes d'Astúries, Cantàbria, La Rioja, Extremadura, i Illes Balears, així com a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Quant al nombre de reclamacions d'àmbit autonòmic i local rebudes durant l'exercici es va experimentar un descens del 19,5%, amb una entrada de 576 expedients.
Referent al resultat dels expedients tramitats en 2024 en l'àmbit autonòmic i local, els percentatges presenten unes magnituds similars a les estatals, ja que es van admetre a tràmit el 89,6% de les reclamacions, i el 66,1% van concloure amb pronunciaments estimatoris en les seves diferents modalitats. Cal destacar que un 73,5% de les reclamacions es van presentar per silenci administratiu, dada que suposa una millora respecte a 2023, quan el 85,4% es van interposar per aquest motiu.
Els assumptes principals de les reclamacions van ser sol·licituds d'informació relacionades amb urbanisme, informació econòmica, ocupació pública, sanitat, expedients administratius i contractació pública.
La comunitat autònoma de la qual procedeixen el major nombre de reclamacions resoltes és Extremadura, amb 172 expedients, seguida de Balears (142), Cantàbria (113) i Astúries (108).
Els ajuntaments van concentrar el 55,9% de les reclamacions, seguits per les comunitats autònomes, amb el 32,2%.
Compliment de les resolucions
Respecte al compliment de les resolucions, del qual el CTBG realitza un seguiment constant publicant el resultat trimestralment en el seu web, la memòria recull que, de les resolucions dictades en 2024 que requerien execució, a 31 de març de 2025 no constava al Consell el compliment del 15,2% de les dictades en l'àmbit estatal i un 34,6% de les d'àmbit autonòmic i local.
50 recursos judicials interposats enfront de les resolucions del Consell
Referent a la litigiosidad enfront de les decisions del Consell, en 2024 es van interposar 43 recursos judicials contra resolucions del Consell d'àmbit estatal i 7 enfront de resolucions d'àmbit autonòmic i local, 50 en total, la qual cosa representa un 30,6% menys que l'exercici anterior.
Avaluació de les obligacions de publicitat activa: un 14,6% més entitats avaluades
D'altra banda, seguint la tendència dels últims anys, el Consell va intensificar en 2024 la seva activitat avaluadora del compliment de les obligacions de publicitat activa, que constitueix l'altra funció principal atribuïda a la institució. Conforme al que s'estableix en el pla anual aprovat al principi de l'exercici, es va avaluar de manera individual a 291 òrgans i entitats, per a verificar si publiquen i actualitzen en les seves pàgines web la informació rellevant per a fiscalitzar la seva gestió a la qual estan obligats per la Llei de transparència. Això suposa un 14,6% més d'entitats avaluades que en 2023.
Totes les avaluacions es van realitzar per funcionaris del Consell i amb mitjans propis, sense externalitzar cap dels processos. Tant els informes generals corresponents als diferents grups de subjectes avaluats, com els individuals de cada organisme o entitat, 379 en total, es troben publicats en la web del Consell. Cal recordar que en els informes el Consell inclou recomanacions específiques dirigides a les entitats avaluades perquè puguin millorar el compliment de les seves obligacions de transparència.
Encara que, en termes generals, s'aprecia una progressiva millora en el grau de compliment, encara es constaten elevats índexs d'incompliment en alguns subjectes obligats que no troben justificació quan ja s'han complert deu anys de vigència de la LTAIBG. L'índex de compliment mitjà es va situar en el 51,6%, si bé hi ha gran disparitat entre les entitats analitzades i vàries han aconseguit ple compliment.
Les consultes sobre aplicació de la llei de transparència van augmentar un 60,9%
En paral·lel a les dues funcions essencials que s'acaben de ressenyar, la de la salvaguarda del dret d'accés a la informació pública i l'avaluació de les obligacions de transparència activa, es van desenvolupar moltes altres tasques relacionades amb les altres funcions que el Consell té encomanades. Entre elles, la d'assessorar i respondre a les consultes formulades, tant per organismes com per particulars, sobre qüestions relacionades amb la interpretació i l'aplicació de la normativa de transparència pública. Es van atendre 222 consultes formals, un 60,9% més que en 2023, a més d'una infinitat de consultes informals rebudes per diversos mitjans, com el correu electrònic i el telèfon. També es van evacuar 92 informes sobre projectes normatius estatals o autonòmics relacionats amb la transparència.
Activitats de formació i de col·laboració
Des de la convicció que la formació dels empleats públics és imprescindible per a l'eficaç implantació de la Llei de transparència, en 2024 el Consell va continuar promovent diverses accions formatives, com el seu cicle de seminaris periòdics sobre aspectes essencials de la transparència i l'accés a la informació pública, en els quals es van abordar qüestions de creixent interès i actualitat, com la transparència algorítmica, la transparència en la contractació pública, o les clàusules de confidencialitat com a límit del dret d'accés.
D'altra banda, en 2024 el Consell ha intensificat les seves accions de cooperació institucional en l'àmbit internacional. Per exemple, va organitzar un workshop a Madrid que va reunir durant dues jornades a representants d'altres 13 comissionats i consells garants europeus.
La labor de cooperació amb altres autoritats de supervisió europees ha culminat recentment amb la creació al maig (durant la XVI Conferència Internacional de Comissionats d'Informació celebrada a Berlín) de la Xarxa Europea per a l'Accés a la Informació i la Transparència (ENTRI per les seves sigles en anglès), de la qual el CTBG ha estat triat membre del seu comitè executiu.
Segons destaca el president del Consell de Transparència, José Luis Rodríguez Álvarez, 2024 va ser “un any fèrtil en resultats i que, a més, va concloure amb una efemèride molt especial en complir el mes de desembre la seva primera dècada de funcionament”. “El Consell és una institució jove, que encara està en procés de consolidació, però que, al llarg d'aquests deu anys, ha anat progressivament afermant-se i guanyant pes específic amb una actuació objectiva i independent, amb la qual ha contribuït de manera determinant a la construcció del sistema de transparència pública a Espanya”.
Dins d'aquest procés de consolidació, en 2024 va tenir lloc una fita important, en aprovar-se el nou Estatut del Consell, que el reforça orgànica i funcionalment com a autoritat administrativa independent per al millor compliment de les seves funcions, “a l'espera que es materialitzi l'anunciada reforma de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG), en la qual hauran d'abordar-se les altres qüestions pendents, entre altres, l'atribució de potestats coercitives a la institució”.