El Suprem determinarà si els articles 46 i 49 de la llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme constitueixen un règim específic d'accés a la informació a l'efecte de la disposició addicional 1a.2 de la LTAIBG que exclou l'aplicació de la llei 19/2013 de transparència, accés a la informació i bon govern (LTAIBG); i, en el seu cas, si el deure de reserva i secret que estableix la citada llei 10/2010 aconsegueix les actes de les reunions de la Comissió de Prevenció de Blanqueig.

En l'acte d'admissió del recurs, el Suprem recorda que la Sala ja ha tingut oportunitat de pronunciar-se en múltiples ocasions prèvies sobre la interpretació de la disposició addicional 1a.2 de la LTAIBG i l'existència i l'abast de règims jurídics específics en matèria d'accés a la informació pública, però no l'ha fet encara en relació amb la Llei 10/2010, apreciant-se la conveniència de complementar la jurisprudència existent.

Aquest recurs té origen en la reclamació que va presentar davant el Consell un ciutadà després d'haver denegat l'Administració la seva petició d'accés als ordres del dia i actes de totes les reunions celebrades pel Ple de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals e Infracciones Monetarias, del seu Comitè Permanent i del Comitè d'Intel·ligència Financera celebrades des de l'1 de gener de 2015.

El Consell va estimar parcialment la reclamació, sobre la base que la Llei de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme no constitueix un règim específic d'accés a la informació que exclogui l'aplicació de la LTAIBG, sense que pugui considerar-se com a tal el deure de sigil que imposa la Llei al personal de la Comissió. I recordava que existeix un consolidat criteri a favor de l'accés a les actes dels òrgans col·legiats de direcció d'organismes i entitats del sector públic, ja que les seves decisions tenen incidència en l'exercici de funcions públiques.

Aquest accés, matisava el Consell, ha de realitzar-se prèvia eliminació, en el seu cas, d'una banda, de les dades de caràcter personal que permetin la identificació de persones físiques que no formin part de l'òrgan col·legiat i la identificació del qual no resulti rellevant per a les finalitats de control de l'actuació dels poders públics; i, per un altre, de les opinions i manifestacions abocades pels seus membres en les deliberacions que afectin de la confidencialitat o el secret requerit en la formació de voluntat de l'òrgan col·legiat, criteri avalat per la sentència del Tribunal Suprem (STS) de 19 de febrer de 2021 (ECLI:ÉS:TS:2021:704).

Recurrida la resolució pel Ministeri afectat, el Jutjat Central del Contenciós-administratiu núm. 8 va estimar el recurs, anul·lant la resolució del Consell. Aquesta decisió va ser confirmada per l'Audiència Nacional, que, desestimant l'apel·lació del Consell, entén que resulta d'aplicació el deure de reserva i secret establert en la llei 10/2010, règim específic que, fins i tot no sent complet, afecta a aspectes essencials de l'accés i divulgació de la informació de què disposa la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals de manera que no cal aplicar la llei de transparència sinó les excepcions i limitacions contingudes en la citada llei sectorial.

• Acceso a la resolució i les sentències aquí