El Consell publica la seva Memòria 2025, que reflecteix un rècord en el nombre de reclamacions rebudes, amb un total de 2.767

D'elles, 1.778 de les reclamacions es dirigien enfront de l'Administració de l'Estat i organismes i entitats públics d'àmbit estatal, mentre que les restants 989 es van presentar enfront d'administracions, organismes i entitats d'àmbit autonòmic i local de les CC. AA. que han atribuït al Consell la tutela en aquesta matèria mitjançant la signatura del corresponent conveni −Principat d'Astúries, Cantàbria, La Rioja, Illes Balears, Extremadura i les ciutats de Ceuta i Melilla−. L'augment en les reclamacions presentades davant el Consell ha estat molt significatiu en l'àmbit estatal (un 27,3% més que en 2024), però encara més acusat en l'àmbit autonòmic i local (un 71,7% més). Així el reflecteix la Memòria d'activitats 2025 de la institució, que ha estat remesa a les Corts Generals i publicada avui en la web del Consell, al costat d'un Resum Executiu amb els seus principals continguts.

Quant al nombre de reclamacions resoltes, el CTBG va resoldre 2.234 reclamacions en 2025, una xifra molt similar a la de 2024; d'elles, 1.577 van correspondre a l'àmbit estatal, i 657 a l'àmbit autonòmic i local.

En l'àmbit estatal es va admetre a tràmit el 93,8% de les reclamacions i, d'elles, dos terços (el 65,9%) van concloure amb pronunciaments favorables als reclamants en les seves diferents modalitats: estimatòria total, parcial o per motius formals (aquesta última implica que l'administració va facilitar la informació una vegada interposada la reclamació davant el Consell, havent-se vulnerat el dret del ciutadà a rebre la informació en el termini establert en la Llei de Transparència, la qual cosa representa el 40,3% de les reclamacions estimades). Xifres similars cal assenyalar per als expedients d'àmbit autonòmic i local, amb un percentatge d'admissió a tràmit del 88,4% i un 72,1% de pronunciaments favorables (el 29,3% d'ells per motius formals).

La memòria 2025 torna a posar en relleu que un elevadíssim percentatge de les reclamacions es continuen presentant per silenci administratiu, al no haver obtingut la persona reclamant resposta a la seva sol·licitud d'informació: en concret, un 45,5% dels expedients resolts pel Consell en 2023 en l'àmbit estatal s'havien presentat per aquest motiu, percentatge que s'eleva al 75,3% en les d'àmbit autonòmic i local.

Quant als òrgans i entitats enfront de les quals s'interposen les reclamacions, els departaments ministerials són de nou els principals destinataris de les reclamacions d'àmbit estatal resoltes en 2025. Enfront de ministeris es van interposar 999 reclamacions, que representen el 63,3% del total, seguits de les presentades enfront d'organismes públics estatals (372 expedients, el 23,6%), la Secretaria General de la Presidència del Govern (68 casos, el 4,3%) i les societats mercantils estatals (65, 4,1%).

En l'àmbit autonòmic i local, el gruix de les reclamacions es va presentar enfront de l'administració local (414 expedients, el 63% dels casos), especialment ajuntaments; seguit de l'administració autonòmica (33%) i, molt des de lluny, les diputacions provincials (2,6%).

Quant als temes més recurrents de les reclamacions resoltes, en l'àmbit estatal cal citar els relacionats amb la funció pública (223 expedients), especialment sobre retribucions i productivitats percebudes pels empleats públics, personal eventual i sobre la realització de processos selectius (accés a còpies d'exàmens i actes de valoració, fonamentalment). L'accés a informació sobre contractes i obres públiques o a expedients (procediments i documentació administrativa) han estat també objecte freqüent de les sol·licituds d'informació que van donar origen a la reclamació. En l'àmbit autonòmic i local, els principals assumptes de les reclamacions han estat el benestar animal, informació institucional, ocupació pública, informació econòmica i urbanisme, entre altres.

D'altra banda, seguint la tendència dels últims anys, el Consell va intensificar en 2025 la seva activitat avaluadora del compliment de les obligacions de publicitat activa, que constitueix l'altra funció principal atribuïda a la institució. Conforme al que s'estableix en el pla anual aprovat al principi de l'exercici, es va avaluar de manera individual a 393 entitats, per a verificar si publiquen i actualitzen en les seves pàgines web la informació rellevant per a fiscalitzar la seva gestió a la qual estan obligats per la Llei de transparència. Això suposa un 25,2% més d'entitats avaluades que en 2023.

Totes les avaluacions es van realitzar per funcionaris del Consell i amb mitjans propis, sense externalitzar cap dels processos. Tant els informes generals corresponents als diferents grups de subjectes avaluats, com els individuals de cada organisme o entitat, es troben publicats en la web del Consell. En els seus informes el Consell inclou recomanacions específiques dirigides a les entitats avaluades perquè puguin millorar el compliment de les seves obligacions de transparència.

En paral·lel a les dues funcions essencials que s'acaben de ressenyar, la de la salvaguarda del dret d'accés a la informació pública i l'avaluació de les obligacions de transparència activa, es van desenvolupar moltes altres tasques relacionades amb les altres funcions que el Consell té encomanades. Entre elles, la d'assessorar i respondre a les consultes formulades, tant per organismes com per particulars, sobre qüestions relacionades amb la interpretació i l'aplicació de la normativa de transparència pública. Es van atendre 196 consultes formals, a més d'una infinitat de consultes informals rebudes per diversos mitjans, com el correu electrònic i el telèfon. També es va participar en nombroses activitats formatives dirigides als empleats públics.

En 2025 cal destacar l'actiu paper del Consell en la constitució de dos nous marcs estables de cooperació institucional que tenen com a objectiu fomentar la cultura de la transparència mitjançant la cooperació i l'intercanvi de coneixements, experiències i bones pràctiques en àrees d'interès comú, així com l'adopció de posicions comunes en matèria de transparència i accés a la informació pública:

• A nivell autonòmic, la Conferència d'Òrgans Garants de Transparència i el Dret d'Accés a la Informació Pública (COTAI), entitat sense personalitat jurídica de col·laboració i cooperació horitzontal integrada pel Consell i els òrgans autonòmics de supervisió en matèria de transparència, constituïda al maig de 2025.
• A nivell europeu, la Xarxa Europea per a la Transparència i l'Accés a la Informació (European Network for Transparency and Right to Information, ENTRI), constituïda formalment al juny de 2025. Integren aquesta xarxa òrgans garants de diversos estats europeus, i el Consell forma part actualment, juntament amb altres cinc països, del seu Comitè Executiu.

En 2025 el pressupost del Consell va ser de 3,38 milions d'euros, i l'equip del Consell estava constituït a 31 de desembre per 30 efectius, a més del president.

Compartir: